Marxen,
amb les butxaques farcides de desencants
i amb el regust amarg d'una decadència
que put entre els dits.
La terra promesa segueix sent terra de ningú,
una ferida oberta
i l'esperança d'aquells que un dia van arribar,
d'aquells que avui marxen.
Tanques, murs sangonosos i paper mullat.
Un nou recel creix,
però a tot arreu les llars fan olor de menjar,
els somriures s'encomanen,
les pors sacsegen,
les carícies es regalen,
els orgasmes explosionen
i les il·lusions segueixen bategant aferrissadament.
Facturen records a un preu desorbitat
i en l'equipatge de mà
porten tot allò que no volen perdre.
Despedidas
Se van,
con los bolsillos llenos de decepciones
y con el sabor amargo de una decadencia
que apesta entre los dedos.
La tierra prometida sigue siendo tierra de nadie,
una herida abierta
y la esperanza de aquellos que un día llegaron,
de aquellos que hoy se marchan.
Verjas, muros ensangrentados y papel mojado.
Un nuevo recelo crece,pero en todas partes los hogares huelen a comida,
las sonrisas se contagian,
los miedos sacuden,
las caricias se regalan,
los orgasmos explosionan
y las ilusiones siguen palpitando con intensidad.
Facturan recuerdos a un precio desorbitado
y en el equipaje de mano
llevan todo aquello que no quieren perder.
