CARA i CREU
Conviuen inseparables la calma i el neguit,
la tendresa amb què la tarda amanyaga l’horitzó
i el foc amb què els estels mosseguen els peus a l’alba.
Han arrelat, encara més, les il·lusions
sota la terra d’aquest arbre robust i fulla caduca
i, quan l’hivern arriba, volen com ocells migratoris
inventant noves primaveres.
A voltes, cau la flor i la nostàlgia beu
ininterrompudament del seu néctar.
Tornarà a brotar, tornaran a xuclar-li la sang
perquè és llei de vida.
I mentrestant
qui li endevinarà l’esguard,
a qui li regalarà el somriure
aquesta bella i equànime natura
que dansa entre la nit i el dia.
CARA i CRUZ
Conviven inseparables la calma y la inquietud,
la ternura con que la tarde acaricia el horizonte
y el fuego con que las estrellas muerden los pies al alba.
Han enraizado, aún más, las ilusiones
bajo la tierra de este árbol robusto y de hoja caduca
y, cuando el invierno llega, vuelan como pájaros migratorios
inventando nuevas primaveras.
A veces, cae la flor y la nostalgia bebe
ininterrumpidamente de su néctar.
Volverá a brotar, volverán a chuparle la sangre
porque es ley de vida.
Y mientras tanto
quién le adivinará la mirada,
a quién le regalará la sonrisa
esta bella y ecuánime naturaleza
que danza entre la noche y el día.
