dimarts, 3 de gener del 2012

To be or not to be



En aquell desconegut i nou espai ens vam trobar i ens vam conèixer a través de jocs que ens permetien ser un altre: mutacions d'objectes i personatges que podien anar des de Lady Macbeth al llapis més arrogant. 
Si encara avui volguessis convertir-te en carabassa seductora a l'espera del teu gripau blau, jo tornaria a jugar amb tu i deixaria volar la imaginació per reescriure aquelles escenes que no van tenir un final feliç. T'inventaria l'obra que ja hem viscut plegades i t'estimaria de nou tal com ets. Podríem assajar aquelles frases que mai ens vam atrevir a dir a ningú, podríem repetir les que ens van dir i ens van agradar i, sobretot, deixaria anotat entre acotacions: abraçades, carícies i somriures, perquè no et sentissis sola quan baixés el teló.
Demanaria a l'autor que em fessis de mare i només així acceptaria el paper de filla. Observaria com executes cada gest amb la delicadesa que et caracteritza i entre Ser i no Ser preferiria que fossis tu la protagonista d'un conte de faves. Faves màgiques que transformessin el plor en riure i el riure en cant: un orgasme emocional que et fes sentir a cada pas la vida. El teu camerí estaria sempre ple de nassos vermells en remull i, envoltada d'aquest aroma peculiar, no et deixaria perdre mai el sentit de l'humor.
Si de mi depengués, en aquesta peça no hi faltaria mai una espurna de tendresa o alegria. Així que aquí em trobaràs perquè les Mil i Una Pàgines que ens queden per escriure s'omplin, com fins ara, de moments únics que qualsevol altre autor voldria plagiar.


(A Simaica.)
Octubre 2009


To be or not to be



En aquel desconocido y nuevo espacio nos encontramos y nos conocimos a través de juegos que nos permitían ser otro: mutaciones de objetos y  personajes que podían ir desde Lady Macbeth al lápiz más arrogante.

Si todavía hoy quisieras convertirte en calabaza seductora a la espera de tu rana encantada, yo volvería a jugar contigo y dejaría volar la imaginación para reescribir aquellas escenas que no tuvieron un final feliz.
Te inventaría la obra que ya hemos vivido juntas y te amaría de nuevo tal y como eres. 
Podríamos ensayar esas frases que nunca nos atrevimos a decir a nadie, podríamos repetir las que nos dijeron y nos gustaron y, sobretodo, dejaría anotado entre acotaciones: abrazos, caricias y sonrisas, para que no te sintieras sola cuando bajase el telón. 
Pediría al autor que me hicieras de madre y sólo así aceptaría el papel de hija. 
Observaría cómo ejecutas cada gesto con la delicadeza que te caracteriza y entre Ser y no Ser preferiría que fueras tú la protagonista de un cuento de habichuelas. Habichuelas mágicas que transformaran el llanto en risa y la risa en canto: un orgasmo emocional que te hiciera sentir a cada paso la vida. 
Tu camerino estaría siempre lleno de narices rojas en remojo y, rodeada de este aroma peculiar, no te dejaría nunca perder el sentido del humor.
Si de mí dependiera, en esta pieza no faltaría nunca una chispa de ternura o alegría. Así que aquí me encontrarás para que las Mil y Una Páginas que nos quedan por escribir se llenen, como hasta ahora, de momentos únicos que cualquier autor querría plagiar.

(A Simaica.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada